Ajuntament d'Eslida

Història

Orígens, Antiguitat i Edat Mitjana

Els orígens d'Eslida es remunten a l'Edat del Bronze, doncs s’han trobat ofrenes funeràries en la Cova de l'Oret. Respecte a l’època Romana alguns historiadors l’han identificat com “Oleastrum Edetania”, a més es troben l’aqüeducte sobre el riu Anna o els arcs de mig punt en les portes del casc antic de la població.

En Octubre de 714 Eslida va caure en poder dels musulmans, així va començar una etapa de pau i prosperitat.

L'agricultura va experimentar un notable desenvolupament, es van introduir nous cultius com per exemple la carxofa, la garrofera, l’albergínia, l'albercoquer, la pebrera, la tomata... Es va introduir l'empelt i la poda; l'adob dels camps; sistemes de reg, noves sèquies i aqüeductes. Fundant-se, en conseqüencia, noves masies i petits poblats.

També es van ampliar les muralles i el Castell d'origen romà. Es va incentivar la mineria i l'industria, principalment el cultiu del cuc de seda, així com la indústria de la seda. Van introduir el rusc de suro, que s'ha convertit en una industria bàsica d'Eslida junt a l'apicultura.

Encara que el Cid es va apoderar de València en 1204, Eslida no es va veure afectada doncs aquest va seguir la seva conquesta per la Conca del Palància, deixant a un costat la vessant de la Serra d'Espada que dóna al Millars. Després de la mort d'aquest, es va desencadenar novament les lluites entre els regnes taifes, que van debilitar el poder dels seus monarques. Així Abu Zeyd va governar, finalment, Valencia.

Eslida havia aconseguit un gran prestigi pel seu gran desenvolupament cultural i religiós, doncs posseïa una gran escola de alfaquins, convertint-se en centre de convergència de la intel·lectualitat islàmica del regne.

L’aparició d'Abu Zeyd va marcar els primers símptomes de decadència del domini àrab. Encara i açò Eslida va rebre poca influència cristiana fins molt després de la reconquesta, perquè la Serra d'Eslida va continuar sent quasi inexpugnable.

Eslida va romandre fidel a Abu Zeyd, inclòs l'albergà quan va ser destronat com a rei de Valencia per Zayan. Però al conèixer-se la seva conversió al catolicisme i la cessió de la vila al Bisbe de Sogorb el 22 d'abril de 1236, els musulmans de la zona es van revoltar i van posar assetgi a la ciutat de Sogorb. Acabant la rebel·lió en els últims dies d'agost de 1237. Encara que va haver altres rebel·lions posteriors.

Per açò, Jaume I, per evitar problemes, va establir uns acords que donarien com a resultat, el 29 de maig de 1242, l’atorgament de la Carta Pobla, el monument literari i legislatiu més important de l'història d'Eslida, doncs el seu contingut implicava la creació del Cadiazgo d'Eslida, amb jurisdicció sobre altres cinc pobles, i convertia a Eslida en capital d'un petit regne taifa. En aquest document es va aclarir l'estat de la societat en aquella època, les seves costums, els seus cultius, les seves creences...

Els primers conflictes van aparèixer quant Jaume I va fer el Repartiment de les terres d'Eslida als seus servidors com recompensa pels servicis donats en la guerra, encara que açò estava en contradicció amb les disposicions de la Carta Pobla.

En 1255 Eslida va passar a dependre del Senyoriu de Xerica, per decisió de Jaume I. I en 1335 Eslida va passar a ser de la comarca de Castelló.

El Cadiazgo de Eslida va gaudir durant segles d'una àmplia autonomia, instituït per Jaume I, al atorgar la Carta Pobla. Estava format pels llocs i nuclis de població, i s'anomena així perquè la residència del Cadi va ser fixada a Eslida, per ser la població més important de la comarca. El seu origen data de 1242.

L'aljama es regia per una reglamentació legal i sols podien participar mudèjars. Era la més exemplar, doncs contenia subunitats de població i administració en tota la Serra d'Eslida.

EsglesiaUna de les seves funcions era resoldre qüestions econòmiques. Els acords de les aljames eren transcrits per notaris que donaven fe d'ells. Les assemblees sempre tenien com escenari el pòrtic de la mesquita d'Eslida. Altres de les seves funcions eren l’administració dels ingressos, recaptació d'impostos, pagament de pensions als centralistes i abonament de la renda i drets de la Serra d'Eslida a la Receptoria General.

Segles XV fins XIX

Fins la meitat del s.XV Eslida era una població apinyada en la falda de la montanya del Castell, envoltada per una forta muralla. La Torre del Castell era el símbol del escut de la vila, rodejada per diverses muralles que impedien l’accés. Per el terme hi havia disseminats diversos alqueries i caserius. Però al acabar el s.XV, l'ambient va anar empitjorant, fins acabar en la batalla de la Serra d'Espadà.

A partir de setembre de 1526 el Cadiazgo d'Eslida va deixar d'existir. Les conseqüències van ser l’eradicació de totes les institucions musulmanes, perdent així la seva població i prestigi. El fet de que quedessin les terres llaurades, preparades per a la collita, va motivar l'arribada de gent d'altres llocs.

A partir de l'any 1653 el Senyoriu d'Eslida canvia d'amo, passant a les mans del Duc de Medinaceli. Va ser un canvi beneficiós per a la vila, donat que els nous titulars varen construir varies almasseres, un hostal, un forn i alguna que altra vivenda.

En el s.XVIII foren redescobertes les Mines de Cinabri per un canter local. Degut a la presència de Carbonat Càlcic, els treballs començaren immediatament, arribant l’explotació de la mina fins el s.XX.

Fou en aquest segle, també, quan es va construir l’església i el calvari, fet que va despertar una viva inquietut religiosa que va desembocar en un gran floreiximent de vocacions religioses.

Al llarg del s.XIX la població va anar en augment, degut al desenvolupament agrícola i ramader.

El cultiu del olivar va situar Eslida entre els majors productors d'oli de la zona de Castelló, arribant a contar amb 10 almasseres, i una producció que s’aproximava al milio de quilos d'olives. La producció del raïm també era important, igual que el blat, la dacsa i la figuera. El garrofer ocupava una extensió similar a la de l'olivera, amb una producció de 90.000 quilos. Es seguia amb la producció de lli i suro, igualment que el cuc de seda, i de la seda.

En aquest període de benestar econòmic, es van construir l'Ajuntament, 1868, i els llavadors públics, 1899.

Segle XX

Ajuntament Durant el primer terci del s:XX van anar desapareixent els cultius de morera, la vinya i el lli. La població va seguir augmentant fins 1930, arribant als 1750 habitants. Al principi les emigracions eren de caràcter temporal, però al arribar la Guerra Civil Espanyola es van convertir en permanents, arribant a perdre la meitat de la població.

Al arribar la Guerra, Eslida va quedar entre els dos focs. La busqueda de queviures o simplement el pillatge, van degenerar en una sèrie d'abusos que marcaren la zona durant molts anys.

Els anys següents es caracteritzaren per les nombroses restriccions alimentaries que donaren lloc al contraban de productes i sols cap el 1950 començà el relaxament de les privacions, obrint-se un horitzó més optimista que en conduiria més tard a una era de prosperitat i desenvolupament.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 

Formulari de cerca

Portal desenrotllat amb Drupal